No entraré a valorar ni campanyes, ni programes (n’hi havia?), ni actes, ni debats, ni les manipulacions mediàtiques cap a l’atenció bipartidista,… ni els resultats, ni les interpretacions (vergonyoses), ni les justificacions.
Sobta una imatge, que esdevé una bona síntesi paradigmàtica del panorama polític general. En acabar el període, del centre de la Rambla de Tarragona, s’enretiraven els dispositius per enganxar-hi cartells. La novetat d’aquesta campanya és que s’havien construir en material metàl·lic, jubilant definitivament els de fusta que han acompanyat generacions fins les anteriors eleccions.
Si en gairebé 4 dècades de democràcia, mentre la societat ha evolucionat en tots els ordres, la ciència i la tecnologia ha canviat les nostres vides, i les comunicacions s’han revolucionat fins al límit de la immediatesa, … encara es mantenen aquests dispositius com a testimoni per la ciutadania de què estem en campanya, per si no ens n’hem adonat per les banderoles penjades d’arbres i faroles…
Són peces de museu caducades, estris que reflecteixen la manca d’imaginació i el desinterès per arribar a la ciutadania, quan s’han gastat les fórmules populistes de visites als mercats, els porta a porta… Els innovadors, però, han tret profit… com passa també al món real de l’empresa i la societat.