“Són una gran oportunitat” … és la resposta que emeten els individus, en la seva gran majoria, a qüestionar-sobre els cursos en la seva modalitat online. I efectivament, la via que suposa l’Internet representa circumstàncies favorables per al continu aprenentatge i / o l’educació a distància, almenys això és el que suposaria.

Tot va començar amb la conjunció de l’Internet i l’educació contínua, quan va sorgir el concepte b-learning (blended learning), és a dir l’ensenyament de tipus semipresencial, de manera accelerada el va precedir la modalitat e-learning o aprenentatge electrònic, i així es va encunyar el terme dels Cursos Oberts Massius en línia (Massive Open Online Course (MOOC / 2008 • ¹).

Va ser gràcies a l’elevat nombre d’adscrits a un curs d’aprenentatge obert ofert per la Universitat de Utah (USU • ²) … sorgia així una gran indústria, l’era de les TICs acompanyava els MOOC amb la premissa sobre la democratització de la educació professional.

La gran informació allotjada a la xarxa de xarxes no només va suposar un major abast a la preparació professional, sinó també la construcció del coneixement a través de l’experiència col•lectiva, en on el temps i espai no representaven limitant alguna. **

Tot un gresol de possibilitats s’elevava davant els ulls d’emprenedors i adscrits, l’objectiu: obtenir una major i millor preparació tant professional com personal … ¿però llavors per què sorgeix de les mateixes persones anteriorment qüestionades un contundent “no” davant la pregunta: “ha realitzat algun curs en línia”.

¿Els MOOC han mort? Revisem … és una realitat que: l’auge dels Cursos es va donar a través d’un accelerat creixement seguit per una decreixent aclaparadora. Al gran nombre d’adscrits a diversos cursos oferts per diverses institucions universitàries de gran prestigi el va seguir un estimat superior al 50 per cent de deserció.

A l’èxit esperat, els detractors dels MOOC aviat van qüestionar la qualitat, efectivitat i validesa dels Massive Open Online Course. A la llista de clares desavantatges es va sumar la falta de contextualització, la nul•la detecció d’habilitats necessàries per a l’estudi autònom, poca sostenibilitat de la comunicació entre estudiants i instàncies responsables, així com una baixa rendibilitat per als seus oferents.

Seguit de l’anterior la promesa sobre democratització de l’aprenentatge es venia a baix, ja que investigacions al respecte revelaven que més de la meitat dels adscrits a algun MOOC ja posseïen algun títol de postgrau. I si l’accés llavors era restringit per als que tenien accés a l’Internet, era inimaginable per als que procedien de països en vies de desenvolupament.

Va ser llavors que, a finals del 2014, els preceptes dels MOOC van ser restablerts com una estratègia, on les seves tàctiques (correu electrònic, web, fòrums de discussió, missatgeria instantània – xat, plataformes de formació, xarxes socials, entre d’altres) es van reprendre a través del b-learning … on a la promesa de democratitzar l’aprenentatge, se li va sumar el prefix de modernització, és a dir, els MOOC vistos no com el futur de l’educació superior, però sí com a element necessaris per assegurar un millor futur al desenvolupament de l’educació professional.

Finalment, alguns dels canvis que haurien de plantejar-per assegurar la qualitat dels MOOC podria anar emmarcats sobre: l’homogeneïtzació de coneixements necessaris per part de l’aspirant per realitzar el curs previ a un curs online; si a l’anterior li sumem el factor humà, sobresurt el compromís de cada usuari, la dedicació a temps, l’autoregulació i el plantejament d’objectius personals.

¹ • “Connectivism and Connective Knowledge (CCK08)” by George Siemens i Stephen Downes – the Firts MOOC

² • Utah State University – Logan, Utah, United States of North America

** Imatge. MOOC online .es portal web.