Comprar, llençar, comprar, llençar … és tan habitual que ja ni ens ho qüestionem, però què té de rellevant? És veritat! … No és un fet recent, ja que parteix de la proposta emesa en 1932 de “Ending the depression through planned Obsolescence”, de l’economista nord-americà Bernard London. (1)
En aquest document es va exposar el controvertit plantejament d’emular l’expiració dels vegetals sobre la caducitat dels aparells o objectes electric-mecànics com a mesura resolutiva a la “Gran Depressió” econòmica, tal com descriu el mateix nom del plantejament.
Sense un antecedent ètic, aparentment aquesta proposta no procedeix encara fins als nostres dies i, dels drets del consumidor van sorgir instàncies que en teoria vetllen pel compliment d’aquests, no obstant això segueix sent una constant a la reflexió sobre “ja no els fan com abans “.
La realitat ens diu que les grans companyies i / o empreses van decidir ponderar l’ús de components tant mecànics com tecnològics per oferir els seus productes a un cost baix.
La producció en massa i la diversificació de materials de la indústria química es van conjuminar a aquesta justificació i de la promesa de les marques per les garanties de fins a 10 anys o de per vida sobre els seus productes només queda el record.
Com a resultat de l’anterior es va agregar al terme d’obsolescència la paraula: “intrínseca”, que feia al·lusió a una caducitat per “naturalesa de fabricació i no intencionada”, ¿qüestionable? …
Qui es pronuncien a favor d’aquesta definició (companyies i / o empreses) argumenten que això no és més que una resposta per la creixent competitivitat en els diferents mercats, i que en tot moment està primer el client, això és: la disposició d’un gresol de producció per a una gran diversitat de necessitats.
El principal nínxol d’aplicació de l’obsolescència programada són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), prioritàriament a través de l’Internet, simple i senzillament perquè és mitjançant els dispositius, mòbils i sense fil, que tant emissors com receptors realitzen diverses interrelacions comunicatives en base a l’entorn 2.0 (feedback) i recentment 3.0 (humanització de l’esquema).
Els defensors de l’obsolescència tenen diversos arguments a considerar, que parteixen de la reflexió que “la tecnologia ens fa vells”, exemple d’això és que en adquirir algun dispositiu o element de recent posat al mercat, socialment se’ns atorga un cert estatus , el malnom de la modernització, ¿tardana ?.
A tot l’anterior se suma el concepte de “la ‘moda’ sobre el disseny” com el conjunt de normes estètiques socialment no només acceptades, sinó a més exigides dins el context conductual emmarcat pel desenvolupament urbà; això és: que sí els tons de temporada, que sí els accessoris, que sí les tendències d’estació, i un extens etcètera.
Amb major pes a favor dels que combreguen adeptes a l’obsolescència suggereixen l’avanç tecnològic, és a dir, dels termes de recerca i desenvolupament (R + D), ja que a més suggereixen l’addició del factor d’innovació (R + D + I) per generar els grans avenços de la humanitat; ¿O eren avenços dels mercats per necessitat i / o la creació de necessitats per venda?
¿Hem d’estar tranquils? … Accions en contra de l’obsolescència intrínseca recentment s’han conformat, dels seus detractors, a Europa han alçat la mà, on en la recerca d’un marc legal es pretén sancionar els que (empreses i / o companyies ) continuïn fabricant productes “defectuosos” la vida útil està programada per a promoure la rotació en vendes.
Per la seva banda, Baker & McKenzie®, bufet d’advocats multinacional (amb seu a USA), de la mà de l’Alemany Prof. Dr. Ulrich Ellinghaus, va redactar en un estudi al respecte una sèrie de mesures, que inclouen “l’especificació de la vida útil esperada i una clara advertència que el producte no podrà ser reparat o que no disposen de peces com recanvi “. (2)
Destaca entre les mesures més la “addició d’operació de normes mínimes per a la reparació (obligatòria), interfícies i components de l’aparell electromecànic o dispositiu. “Introducció d’un ‘còdex de la qualitat del producte sostenible en l’economia de reciclatge’ obligatori i d’un ‘acte responsabilitat de productes’ (…) així com la Introducció del concepte de ‘vici ocult’ com a part de la garantia del dret civil. (2)
La reflexió no només fa a l’economia, ja que a la “oferta per necessitats” cal considerar també la negativa per la fabricació d’elements de recanvi, o el molest procés de petició dels mateixos, i la fabricació d’objectes amb materials no renovables. Lluny van quedar els locals on, ja fos a través de les mateixes empreses o per tercers, que s’oferia la reparació o restauració d’immobles i amb això va sorgir les escombraries tecnològica.
Resulta millor llençar i comprar … perquè és viable, perquè l’opció és més econòmica, perquè cal consumir, etcètera. No obstant això cal replantejar no només l’avanç sobre el concepte de R + D + I sobre el maneig de les deixalles tecnològics i el seu maneig entorn de la devastació del medi ambient i la seva sostentabilidad com a variables en marc del tan buscat sufix smart per les grans ciutats (smart cities).
A aquesta situació seria inútil buscar culpables … dels governs, les transnacionals, institucions, el màrqueting, la ciutadania … no cal imaginar elements d’estratègia conformats per malvades ments que pretenen manejar les nostres decisions per al domini del món. Evidentment, i com en la majoria dels problemes sociològics es parteix de l’educació i formació de la població … No tant a accions en contra del sistema econòmic, sinó a la reflexió d’elecció de cada individu, de la seva pròpia caducitat intrínseca en relació al consum.
Proposta resolutiva o estratègia de venda
Fa gairebé un any, la multinacional i gegant de l’entorn d’Internet Google® va presentar al públic (3) un projecte en el qual investigadors al seu càrrec han estat treballant des de fa algun temps al voltant del desenvolupament d’un dispositiu mòbil que promet una vida més útil per la seva estructura de funcionament.
Es tracta del projecte denominat “Ara” (vídeo Project Ara) que d’acord amb els seus desenvolupadors, pretén ser més que el prototip d’un smartphone, que oferirà als seus usuaris la possibilitat de posseir un dispositiu amb un període extens de vida útil ja que els seus elements són intercanviables.
Els que adquireixin aquesta tecnologia no hauran de preocupar per canviar de dispositiu, ja que si es vol substituir alguna peça per qualsevol causa, expandir la seva capacitat o afegir algun gadget podrà adquirir-se per separat d’acord a les seves necessitats.
D’aquesta manera i partint del moviment acte maker, el projecte preveu la distribució de les peces que componen l’Ara, com si de forma divertida es tractés d’un LEGO® o bé com si es emulés a un ordinador tipus acoblament; el que per a alguns representaria una alternativa més de cara a la crida obsolescència programada, ja s’ha posat sota la lupa ….
Sota la promesa d ‘”un smartphone més durador que s’ajusta a les teves necessitats” es posa en dubte una solució absoluta al problema de caducitat programada, i fins i tot es deixa entreveure com una estratègia de mercat més que una proposta resolutiva de cara a l’obsolescència intrínseca , és a dir, l’aplicació de l’estratègia de diferenciació del producte per al projecte de comunicació de Google® en la seva incursió al competit mercat dels smartphones.
¹ • Bernard London, 1932, “Ending the Depression Through Planned Obsolescence” escrit-recuperat i consultat per la Universitat de Wisconsin, digitalized by Google® http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=wu.89097035273; view = 1up; seq = 17
² • Ulrich Ellinghaus, 2013, “German study on” Planned Obsolescence “calls to improve product life-time by imposing mandatory estàndards” Consultat el 2015.05.20 a: http://www.complianceandrisks.com/german-study-on-planned-obsolescence-calls-to-improve-product-life-time-by-imposing-mandatory-standards/
³ • Vídeo presentació Project Ara June 2014 – Vídeo – consultat el 2015.05.20 YouTube compte oficial Google Developers® https://www.youtube.com/watch?v=cV8JDSO1NS8