Cada cop resulta més imprescindible la comunicació científica. Diumenge 13 de juliol Claudi Mans, mestre en la meva iniciació científica des de la meva base de lletres, m’ho va ratificar des de les pàgines del diari Ara.
Des de la secció ARTIFICIAL, NATURALMENT, plantejava “Quants errors s’accepten en una etiqueta de menjar?” Es posaven en evidència aquestes falles en publicitat (d’altra banda, un fet que hauria d’envermellir els autors i la marca anunciada).
La necessitat d’evitar temes incomprensibles, d’oferir explicacions entenedores, revela el paper cada cop més imprescindible dels comunicadors científics en la societat actual per tal d’ajudar a comprendre els ciutadans tant les terminologies com els perquès dels avenços científics i el progrés de les tecnologies.
Des d’aquestes pàgines veiem l’encert de la nova secció que hem engegat, amb la voluntat i vocació de posar-la a disposició de la societat per contribuir a comprendre aquesta millora en la qualitat de vida.
