Aquest cap de setmana hi ha hagut un seguit de fets que conflueixen en el denominador comú de la guerra. Maleïda guerra, sempre i allà on sigui.
Dissabte s’acomplia el 75 aniversari de la mort d’Antonio Machado, un poeta espiritual universal que la guerra del general Franco, fruit del cop d’estat que va precedir a la dictadura, va portar a Catalunya Nord. Gràcies a Joan Manuel Serrat, que el va divulgar; però jo el vaig aprendre de la veu trencada i reivindicativa de Paco Ibáñez a l’Olimpia, en provervios y cantares que manté una vigència tan fresca….!
És clar que la guerra no declarada es produïa a Ucraïna, i Kiev esdevenia el nucli d’atenció informativa de l’àmbit europeu. A la resta del món n’hi ha tantes de maleïdes guerres en marxa, vives i alimentades per obscurs interessos que es perden per les pàgines de premsa. Les imatges de la televisió i les veus d’enviats especials de les emissores ens apropen la realitat. La professionalitat retorna al bell ofici d’explicar la realitat. Són molts els que caldria esmentar, però un reportatge de Lluís Caelles al Telenotícies vespre de dijous dia 20 (la informació comença 4’45’’, però és a partir del minut 7 que arrenca el reportatge amb la l’equilibri emocional de la feina ben feta, encara que costa).
Mentre estava caient el president ucranià, dissabte la tarda, va caure WhatsApp a tot el món durant unes 4 hores, des de les 19.30 a les 23.30. La xarxa global s’ensorrava,… visca la xarxa, doncs Telegram va enregistrar un ritme de 1.000 altes per segon. Sembla una barbaritat l’ànsia de comunicació que tenen les persones, quan sovint, però, falla la relació personal i directa entre les persones.
Justament tot això succeeix en vespres de l’inici del Congres de telefonia mòbil. Barcelona es converteix en avantguarda mundial dels ginys i estris que ens ajudaran a conèixer els poetes universals, seguir les maleïdes guerres i comunicar-nos exponencialment a tothora, arreu i per tot. La comunicació omnipresent
