Que la sort us acompanyi

Potser recordaran un dels acudits més famosos de l’Eugenio, en que un coronel li demana al seu subordinat que comuniqui als soldats l’agenda prevista per a un anunciat eclipsi de sol. L’absurda complexitat de la cadena de comandaments militar va degradant la informació inicial a cada baula fins arribar a la catarsi final, quan el cap transmet als soldats un desbaratat missatge que inclou un sol vestit de campanya i un diluvi al gimnàs del quarter.

Així és com succeeix sovint amb la informació científica i mèdica: en la seva peregrinació entre l’article científic i el de la premsa generalista, la informació no només va perdent matisos, sinó que va guanyant continguts, generalment tan cridaners com erronis.

Recentment, un interessant treball sobre oncologia publicat a la revista Science ha estat objecte de tal desafortunada metamorfosi. Començant pel final, la notícia va arribar al gran públic sota la tesi de que “patir càncer és essencialment qüestió de mala sort”. Desconec com s’ho empesca cada mitjà per omplir els seus continguts, però el primer fenomen sorprenent (o preocupant) és que el titular era pràcticament el mateix en tots els mitjans de comunicació espanyols i —sospitós— no gaire diferent del dels mitjans de comunicació estrangers.

Bad luck - from pixgood_com

Per descomptat, l’article original, publicat a l’edició de gener de la revista Science, en cap moment defensava tal despropòsit. La intenció del grup de recerca de la Johns Hopkins era esclarir l’interrogant històric de per què alguns teixits de l’organisme desenvolupaven càncer amb major freqüència que altres. La resposta —aquest cop sí—, l’atzar. Segons els resultats del treball, l’acumulació d’errors al DNA és pràcticament equiprobable, de manera que com major sigui la taxa de replicació del propi teixit, major serà la probabilitat de desenvolupar una neoplàsia maligna. Quantificant la tesi, els factors ambientals únicament explicarien el 30% de les diferències entre teixits en quant al risc de càncer. El 70% restant, és fruit de les característiques intrínseques de cada teixit. No cal subratllar “de les diferències entre teixits” perquè s’entengui que desenvolupar un càncer —així, en general— no depèn en un 70% de l’atzar o “la mala sort”.

En fi, esperem que la relliscada hagi servit perquè algun mitjà de comunicació generalista prengui consciència sobre la vàlua dels comunicadors científics als equips de redacció.

2018-06-05T19:53:07+00:00 28 gener 2015|Comunicació científica|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies