Reprenent el tòpic en base a la contextualització d’un videojoc, imaginem ara que volem mesurar la nostra rendibilitat no sobre la base del ‘jugador’ o al consumidor final sinó més aviat pel nombre dels ‘inversors’; diguem-ne anunciants, patrocinadors o clients que vam aconseguir -o no- atraure nostre ‘joc’.
Mesurar, de la mateixa manera que per conèixer l’audiència, és molt important si dels nostres continguts online volem atreure la mirada d’algunes marques posicionades en el mercat per incrementar els números, estadístiques, i/o valors en base a la nostra (s) estratègia (s).
Sumem així a l’objectiu, el traduir de les nostres visites online a remuneració per contingut (s). Però abans d’aquest pas caldrà preparar el terreny, és a dir, la capacitat de mostrar la nostra ‘cartera d’usuaris’ …
Posem, llavors, nom al videojoc, exposem bé el cas, siguem el més creatius i precisos, que un cop coneguda la nostra història serem capaços de mesurar quàntes possibles solucions vam aconseguir atraure, dit d’una altra manera, quants usuaris van fixar el seu interès per acceptar el nostre repte.
Abans de posar tarifes caldrà fer algunes mètriques internes que ens seran útils per mostrar el nostre potencial davant els possibles inversors, com: el reconeixement per font, és a dir el trànsit de referència, de recerca, i d’afiliació per campanyes. Cosa senzilla, ja que Google Analytics ens mostra aquestes variables.
És important també saber l’activació d’interessats en clients potencials de la nostra plataforma electrònica, mesurant-la través del correu electrònic proporcionat. A continuació vindrà l’engagement, és a dir, quants usuaris s’han enganxat als nostres continguts, calculant generalment el nombre de vegades que l’usuari recorre al nostre producte i/o servei per un determinat temps.
La taxa de rotació o “churn” és una altra variable important, que relacionada amb l’anterior, ens mostra el nombre d’usuaris que vam aconseguir retenir en un determinat període de temps, aquí serà vital determinar el per què un usuari deixa d’estar interessat en nosaltres . Un cop obtinguda, podríem determinar el percentatge de potencials interessats que acaben en una venda, és a dir, la conversió monetària per adquisició.
És vital determinar el cost d’inversió per atreure nous clients mitjançant la suma de despesa de promoció, de campanyes, etcètera i dividir-ho entre els nous clients obtinguts no monetitzats per comparar el nostre model de negoci per períodes de temps.
Saber el valor del cicle de vida del client (customer lifetime value CLTV) ens indicarà la contraposició al cost d’inversió per nous clients, és a dir, si és rendible aquesta adquisició per venda; per estimar aquesta variable de manera senzilla necessitem saber els ingressos mitjans del client per període, el percentatge brut de cada transacció i el churn sota la següent fórmula: CLTV = (ingressos mitjans / mes x marge brut mitjans) churn.
Saber la quantitat de diners que invertim ens ajudarà a determinar la variable coneguda com Crash burn rate, amb la qual sabrem el temps en què consumim els nostres fons; per estimar aquesta variable hem de conèixer els costos fixos.
El nombre de variables a aplicar dependrà de quantes desitgem mesurar en relació al desenvolupament del nostre blog o pàgina electrònica, les que s’exposen en aquest text són només algunes que podrien ser la base d’un estudi intern per fixar de les nostres estadístiques les tarifes d’aparició davant de possibles inversors o clients publicitaris, finalment cal recordar que les mètriques són la base per a la presa de decisions.