Teoria de l’Agenda-setting i Internet, una combinació amb noves competències a la ‘democràcia’ de la comunicació

Com influeixen en la nostra vida diària dels mitjans de comunicació? ¿Són els seus continguts factor de canvi en el sentit del nostre dia a dia? ¿Som nosaltres, els consumers, els que vam crear l’agenda dels mitjans acord nostres interessos? ¿Podem parlar d’una evolució, adaptació, migració o mutació dels mitjans de comunicació massiva a través d’Internet ?.

Lluny ha quedat aquell dia, quan a principis dels anys setanta, el terme anglosaxó de Agenda-setting va ser utilitzat per McCombs M. i Shaw D. en marc del seu estudi del paper dels mass media en la 46a elecció presidencial dels EUA . Un any complicat per a aquest país, contextualitzat pels antecedents de l’assassinats de Luther King Jr., i del RF Kennedy, així com per les múltiples manifestacions en contra de la guerra del Vietnam (temàtica: política).

L’avanç tecnològic que avui dia acull la comunicació podria suposar una variant de pes per determinar els seus efectes de consum, començant per la interconnectivitat de gairebé 3 mil milions d’usuaris a nivell mundial¹, així com el gran desenvolupament de les TICs en comparació amb aquella època.

No obstant això, a no tenir por equivocació alguna podríem pensar tot el contrari … no és per a menys l’encara vigència de la teoria de Combs i Shaw. Avui en dia parlar de xarxes (telefònica, Internet), terminals (ordinadors – cercadors), sistemes operatius (dispositius, TV) i consoles són una constant en la quotidianitat de l’ésser humà, tant, que les noves generacions no només els fan servir amb normalitat , sinó que a més els assumeixen com a part de la seva existència mateixa.

Malgrat aquest aparent consum assumit com a “normal” que compon l’agenda pública, (ja no parlem de la privada) parlar de la comunicació i “comercialització” no deixa de ser un tema de debat en tots els sentits … se l’ha assenyalat com un tòpic tapiat d’arestes el desenvolupament s’ha centrat en un entorn capitalitzat i, en on la informació a través de les dades recobra el seu valor esperat.

De l’afirmació, “el que és rellevant per als mitjans (de comunicació) es converteix important per al públic” … hem de considerar diversos factors com: el time frame o marc temporal; la naturalesa dels fets; les variables demogràfiques; el tipus de mitjà; així com la comunicació 2.0, amb la seva indiscutible feedback i la facultat de l’usuari receptor s’auto emulés també com a emissor, fins i tot de manera simultània.

Aquest últim factor, que sorgeix de l’Internet, podria suposar un entredit sobre els mitjans de comunicació i el paper de les audiències, però, tot i la connectivitat, a la disposició de continguts i al acotament de la bretxa digital, tot indica que tanta informació ens genera soroll.

I és que la xarxa de xarxes suposa la democratització de la comunicació, un camp neutre entre l’agenda pública i l’agenda política o institucional; aquesta última està vinculada a la pròpia perspectiva i al procés de com, qui i quins elements o factors contribueixen a la construcció de l’agenda setting.

És llavors determinant el paper dels gatekeeper, qui actuen (individual o col·lectivament) com els agents que per disposició social possiblement siguin els que determinen quins continguts són o no abordats pels mitjans i sota quina rellevància.

La manipulació o construcció de la realitat sobre diversos interessos opera a mesura proporcional a les audiències i les seves capacitats d’interpretació sobre la base de la comunicació sigui a través de la seva bidireccionalitat –feedback (2.0) o mitjançant la seva relació emocional entre “individus” i marques o empreses.

A l’anterior, seria aventurat atorgar tal responsabilitat a editors, personatges públics destacats, líders d’opinió, entre d’altres … així com sobrevaloració a l’afirmació i / o negació d’un pla tirà dels mitjans com a bé o malament se’ls ha considerat com el quart poder.

Rogers E. i Dearing J. (Agenda-setting) asseguren que, malgrat el gran nombre d’estudis al respecte, encara no s’ha respost als grans interrogants fonamentals sobre el tema, és a dir, qui decideix realment la rellevància dels esdeveniments en l’agenda pública, MCM, usuaris o gatekeepers, quina és la funció que exerceix un assumpte d’interès públic dins el procés de l’agenda, com es enquadrada (frame) un tema, per qui i amb quanta regularitat, on acaba el procés de l’agenda?

Caldrà considerar llavors que és aquesta una acció co participativa, on les parts implicades construeixen diverses realitats (comunicació) que a entrellaçar entre elles es produeix un efecte dicotòmic o unidireccional per construir una veritat consensuada més no absoluta.

2018-06-05T19:53:07+00:00 23 març 2015|Comunicació 2.0|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies