Com influeixen en la nostra vida diària dels mitjans de comunicació? ¿Són els seus continguts factor de canvi en el sentit del nostre dia a dia? ¿Som nosaltres, els consumers, els que vam crear l’agenda dels mitjans acord nostres interessos? ¿Podem parlar d’una evolució, adaptació, migració o mutació dels mitjans de comunicació massiva a través d’Internet ?.

Lluny ha quedat aquell dia, quan a principis dels anys setanta, el terme anglosaxó de Agenda-setting va ser utilitzat per McCombs M. i Shaw D. en marc del seu estudi del paper dels mass media en la 46a elecció presidencial dels EUA . Un any complicat per a aquest país, contextualitzat pels antecedents de l’assassinats de Luther King Jr., i del RF Kennedy, així com per les múltiples manifestacions en contra de la guerra del Vietnam (temàtica: política).

L’avanç tecnològic que avui dia acull la comunicació podria suposar una variant de pes per determinar els seus efectes de consum, començant per la interconnectivitat de gairebé 3 mil milions d’usuaris a nivell mundial¹, així com el gran desenvolupament de les TICs en comparació amb aquella època.

No obstant això, a no tenir por equivocació alguna podríem pensar tot el contrari … no és per a menys l’encara vigència de la teoria de Combs i Shaw. Avui en dia parlar de xarxes (telefònica, Internet), terminals (ordinadors – cercadors), sistemes operatius (dispositius, TV) i consoles són una constant en la quotidianitat de l’ésser humà, tant, que les noves generacions no només els fan servir amb normalitat , sinó que a més els assumeixen com a part de la seva existència mateixa.

Malgrat aquest aparent consum assumit com a “normal” que compon l’agenda pública, (ja no parlem de la privada) parlar de la comunicació i “comercialització” no deixa de ser un tema de debat en tots els sentits … se l’ha assenyalat com un tòpic tapiat d’arestes el desenvolupament s’ha centrat en un entorn capitalitzat i, en on la informació a través de les dades recobra el seu valor esperat.

De l’afirmació, “el que és rellevant per als mitjans (de comunicació) es converteix important per al públic” … hem de considerar diversos factors com: el time frame o marc temporal; la naturalesa dels fets; les variables demogràfiques; el tipus de mitjà; així com la comunicació 2.0, amb la seva indiscutible feedback i la facultat de l’usuari receptor s’auto emulés també com a emissor, fins i tot de manera simultània.

Aquest últim factor, que sorgeix de l’Internet, podria suposar un entredit sobre els mitjans de comunicació i el paper de les audiències, però, tot i la connectivitat, a la disposició de continguts i al acotament de la bretxa digital, tot indica que tanta informació ens genera soroll.

I és que la xarxa de xarxes suposa la democratització de la comunicació, un camp neutre entre l’agenda pública i l’agenda política o institucional; aquesta última està vinculada a la pròpia perspectiva i al procés de com, qui i quins elements o factors contribueixen a la construcció de l’agenda setting.

És llavors determinant el paper dels gatekeeper, qui actuen (individual o col·lectivament) com els agents que per disposició social possiblement siguin els que determinen quins continguts són o no abordats pels mitjans i sota quina rellevància.

La manipulació o construcció de la realitat sobre diversos interessos opera a mesura proporcional a les audiències i les seves capacitats d’interpretació sobre la base de la comunicació sigui a través de la seva bidireccionalitat –feedback (2.0) o mitjançant la seva relació emocional entre “individus” i marques o empreses.

A l’anterior, seria aventurat atorgar tal responsabilitat a editors, personatges públics destacats, líders d’opinió, entre d’altres … així com sobrevaloració a l’afirmació i / o negació d’un pla tirà dels mitjans com a bé o malament se’ls ha considerat com el quart poder.

Rogers E. i Dearing J. (Agenda-setting) asseguren que, malgrat el gran nombre d’estudis al respecte, encara no s’ha respost als grans interrogants fonamentals sobre el tema, és a dir, qui decideix realment la rellevància dels esdeveniments en l’agenda pública, MCM, usuaris o gatekeepers, quina és la funció que exerceix un assumpte d’interès públic dins el procés de l’agenda, com es enquadrada (frame) un tema, per qui i amb quanta regularitat, on acaba el procés de l’agenda?

Caldrà considerar llavors que és aquesta una acció co participativa, on les parts implicades construeixen diverses realitats (comunicació) que a entrellaçar entre elles es produeix un efecte dicotòmic o unidireccional per construir una veritat consensuada més no absoluta.